El retorn a la realitat

Després d'una estada de vuit dies a l'illa de Pasqua és difícil tornar a la rutina. Hi ha qui diu que vuit dies a l'illa són excessius, ja que certament es pot recórrer en uns quatre o cinc dies. Però sincerament penso que per  poder viure al màxim l'experiència se'n necessiten més de cinc, més de vuit i potser més de quinze. Quant a tamany, Pasqua és un entremig entre Menorca i Formentera, per la qual cosa és quasi necessari llogar un vehicle (el transport públic és inexistent) per poder arribar fins al punt més apartat de l'illa. Durant els vuit dies vaig estar a un càmping on una de les anècdotes més gracioses (per mi no tant en el seu moment) va ser quan la tenda on dormia es va inundar a causa d'una "tormenta" tropical. Sort que ja eren les vuit del matí i les instal·lacions del càmping ja estaven obertes, perquè si en comptes de les vuit haguèssin estat les quatre... 

El millor de l'estada en aquest càmping va ser l'hospitalitat dels amos, una família senzilla i treballadora, i la gran varietat de gent allotjada disposada a explicar i escoltar.

Un dels principals atractius turístics de l'illa són els Moais. I és que realment és increïble veure aquelles estatues de pedra, cadascuna amb uns trets físics diferents, a diversos punts de l'illa. Se sap que la majoria dels moais van ser creats al volcà Rano Raraku, però no se sap del cert com van ser transportats. Aïllats emmig del Pacífic, vora uns 3.800 km de la civilització, la cultura Rapa Nui és única al món, i és que de fet, fins a mitjants del segle XVIII creien que eren els únics habitants del planeta. Els rapanuis s'estimen molt l'illa i estan molt conscienciats de la contaminació. Per això, tot el turisme que hi ha a l'illa és ecoturisme. En general són molt sociables i acollidors. Tot i això, encara que no m'agrada generalitzar, penso que a vegades ténen un punt de pesats i són poc discrets. També dir que en general és una població bastant alcohòlica. Això, sí, són molt acollidors i respectuosos i ténen molta curiositat per conèixer gent d'arreu del món.

Els Moais, la cultura Rapa Nui, i les mateixes persones són increibles, però els espais i els efectes naturals no són menys. A l'illa hi ha dues platges. Una, Anakena, és una platja paradisíaca de sorra blanca amb palmeres (a més a més uns moais de fons) on m'hi vaig poder banyar encara que després vaig passar una mica de fred.

Ovahe és la segona platja, totalment diferent a Anakena on hi destaquen uns acantilats com a teló de fons.

Una de les coses que em va cridar molt l'atenció va ser la increïble sensació de tenir el cel molt més a prop. De nit, sembla que es poguin  agafar les estrelles. I de dia, tot i el constants canvis de temps, els núvols sobrevolen a poca distància del terra. Les postes i les sortides de sol són meravelloses i a més a més els lloc per veure-les fan que encara siguin més especials.

El volcà més espectacular de l'illa és el Rano Kau. El més curiós del volcà és que dins el seu cràter hi ha unes grans basses d'aigua dolça que permeten el subministrament d'aigua potable de la ciutat (això de ciutat, ho diuen ells perquè en realitat és un poblet d'uns 3.800 habitants). A part, les vistes són privilegiades. Només cal veure-ho.

Darrere el volcà, en direcció al mar hi ha la ciutat cerimonial d'Orongo.

Al costat del càmping Mihinoa hi ha un "port" on s'hi troben com a màxim una vintena de barques de pescadors. Aquestes surten diàriament a mar i acostumen a tornar ben carregades de peix fresc. En aquesta mateixa cala hi sovinteja una tortuga que, quan fa sol surt de l'aigua per escalfar-se. Pel que em van dir els pescadors, viu allà perquè quan ells arriben de pescar, sempre li dónen algun peix per menjar.

A pocs quilòmetres del Hanga Roa hi ha unes coves, les sortides de les quals són acantilats que aboquen al mar. Per entrar-hi cal portar una llanterna i si que és cert que els primer cinc o deu metres són molt estrets i claustrofòbics, però un cop t'endinses el forat es va enxamplant  fins a un punt on pots caminar dret. El dia que hi vaig anar em van acompanyar dos gossos (a l'illa hi ha una gran quantitat de gossos abandonats que segueixen els turistes per aconseguir alguna cosa per menjar). Un d'ells va entrar a la cova i l'altre va tenir por i es va esperar a fora fins que vam sortir.
El més curiós és que la gossa que surt a la foto la vaig tornar a trobar 5 dies després a l'altra punta de l'illa.







L'illa té quatre escoles, dos de les quals són públiques. Vaig visitar-ne una. Vaig poder veure alguna classe i conèixer algún nen. Un d'ells em va ensenyar una canoa de fusta que estaven construint entre tots amb l'objectiu de presentar-lo a una exposició que es feia al poblat i que hi participaven totes les escoles. També vaig estar amb els nens jugant a futbol i em va sorprendre lo bèsties que són.  Em va agradar que es donés tanta importància a la cultura Rapa Nui, ja que així els nens i nenes que van a les escoles continuen amb aquesta cultura única al món.

Després d'aquests dies a l'illa em va costar tornar a la rutina de les classes. La veritat és que se'm fa una mica estrany. A part que sóc l'únic noi de la classe (aquí que un noi faci educació està mal vist, ja que l'home ha de tenir una feina més prestigiosa per poder-se guanyar bé la vida i mantenir a la família ), l'ambient que hi ha a la classe ha estat com haver tornat a tercer d'ESO, no per continguts, sinó per actituds. Parlant sobre això amb la gent, he arribat a la conclusió que això passa només a aquesta carrera (pedagogia en educación parvularia y básica de primer ciclo). Però bé, ara d'aquí una setmana són las Fiestas Patrias a Xile i hi ha festa a la universitat. Així que marxo cap al Machu Picchu! De moment només tinc el bitllet d'autocar fins a mig camí (Arica) que són unes 30 hores de carretera. A veure com acaba l'aventura...