Primers dies a Santiago

El meu nom és Adrià i el principal motiu d'aquest blog és l'estada que estic realitzant actualment i que s'allargarà fins a mitjans de l'any vinent. Gràcies a una beca de mobilitat concedida per la universitat he pogut fer realitat el que ja feia força temps estava desitjant: passar un any a sudamèrica. La ciutat escollida ha estat Santiago de Chile, la qual es troba, en el meu parer, en un indret privilegiat, ja que queda relativament a prop del clima fred i plujós del sud, però també del clima àrid del nord (desert d'Atacama), amb tot el que això comporta (gran varietat de paissatges i cultures). El fet que estigui a la zona central del país, fa que a la ciutat de Santiago el clima sigui temperat, amb hiverns relativament freds i estius força càlids. Un dels principals atractius de la ciutat són les muntanyes que la rodejen, nevades durant tot l'hivern: la Cordillera de los Andes, una de les serralades més importants del món amb més de 7000 metres de longitud.

Foto realitzada des del Cerro de San Cristobal, a la mateixa ciutat de Santiago després d'un dia de pluja.

Fins pocs dies abans de marxar vaig estar treballant de monitor, i potser per això, fins que no va arribar el dia d'agafar l'avió no em vaig fer la idea d'estar fora un any. Una setmana abans els meus amics em van preparar una festa sorpresa, però no només va ser la festa a la nit, sinó que el dia següent em van regalar, també per sorpresa, un salt amb paracaigudes!!

Després de més de 24h. entre avions i aeroports (Barcelona-Madrid-Buenos Aires-Santiago), vaig arribar a Santiago. Allà m'hi esperava una amiga, a  casa de la qual, m'hi vaig quedar fins no trobar pis. Gràcies a ella vaig poder conèixer els llocs més emblemàtics de la ciutat en molt poc temps i la veritat és que s'agraeix molt quan algú et rep a l'altra punta de món d'una manera tan afectiva. Al cap de 5 dies ja em vaig poder instal·lar al pis, que per cert, queda molt a prop de la universitat, perquè encara que no ho sembli, el motiu principal pel qual estic aquí és aquest, estudiar!

Els primers dies a la ciutat han estat d'adaptació, tant pel que fa al pis, fent les compres necessàries, com pel que fa a tota la paperassa tant de la universitat com en general (quadrar assignatures, cèdula de identidad, el meu nou celular (mòbil), etc.) Avui ja he començat les classes i durant tot l'any faré pràctiques a una escola pública de Santiago, de ben segur que serà totalment diferent a les que vaig fer l'any passat a Catalunya. 

Durant aquests últims dies s'han realitzats uns seminaris de presentació entre els alumnes d'intercanvi de la universitat i amb un total de quasi uns 200 alumnes d'arreu del món, hem realitzat vàries activitats. Aquesta ha estat una manera de poder-nos conèixer i intercanviar opinions i sensacions.

El nivell de vida és similar al de Catalunya, encara que si es busca bé, sempre es troba tot en un preu una mica més baix. Una de les coses que m'ha sobtat és que emmig de la ciutat hi ha una diferència considerable entre els diferents edificis que la constitueixen. És comú veure un edifici de trenta pisos d'altura amb unes grans vidrieres, al més estil Norman Foster,  al costat d'uns pisos dels anys seixanta. Aquí, doncs, es pot veure la real situació del país. Mentre que alguns acumulen grans riqueses, d'altres pateixen la pobresa, mentre que la classe mitjana, la qual estem acostumats que a Catalunya i Espanya sigui més aviat la predominant, passa en un segon terme.

Una de les coses que em va cridar més l'atenció durant els primers dies, mentre passejava pel carrer, va ser la gran quantitat de gossos abandonats pels carrers. No exagero si dic que a cada dos carrers se'n troben. Gossos que seuen al mig de la vorera i creuen carrers transitats com podrien ser la Diagonal de Barcelona o la Castellana de Madrid. La gent els ignora completament, però no els tracta malament. L'altre dia va anar d'un pèl que no n'atropellen a un davant dels meus nassos.

Malauradament, a aquesta ciutat hi ha una gran quantitat de contaminació. De fet, quan fa dies que no plou i l'aire no es renova, és difícil divisar la Cordillera, que queda a uns 50 km. de la ciutat, mentre que el dia següent de pluges, acostuma a haver-hi un cel serè el qual permet distingir sense problemes les muntanyes. Això passa, a part de la gran quantitat de contaminació que desprèn la ciutat, perquè les muntanyes no deixen que l'aire circuli i d'aquesta manera es forma aquest estancament. 

Encara que a Espanya es parli la mateixa llengua, hi ha una gran quantitat de paraules diferents, les quals s'acostumen a entendre pel context, encara que a vegades hi ha petites (o grans) confusions. Per exemple, el verb "coger", que pels espanyols vol dir agafar, mentre que pels xilens, vol dir mantenir relacions sexuals. L'altre dia, per exemple, una noia de Màlaga va dir: "Vamos a coger la guagua"  (pels del Màlaga això vol dir "anem a agafar l'autobús") mentre que pels xilens la traducció de guagua és nadó o infant. Per tant, quan el pobre home xilè va sentir "vamos a coger la guagua" va entendre: "vamos a follarnos el bebé". jajajaja Però bé, aquestes confusions són dignes de ser recordades per poder explicar-les i riure una estona.  

Un altre dels aspectes que m'ha sobtat durant aquests dies ha estat el fred. Però no el fred al carrer, que també, però és increhible veure com la gent treballa amb jaqueta. Tant els banquers, els dependents de botigues, els cambrers, etc. treballen amb la jaqueta posada. Encara no he vist cap calefacció. De fet, només he vist estufes elèctriques o de butà. De fet, el pis on visc no té calefacció i durant la nit hi fa molt fred. Sort de les estufes, que sinó hauria d'anar amb jaqueta dins de casa.

La veritat és que no he parat, però durant aquests dies no he sortit de la ciutat, encara que en una ciutat d'aproximadament 7 milions d'habitants no cal sortir-ne per no avorrir-se. Ara toca centrar-se amb els estudis i deixar els viatges per d'aquí una mica més endavant, encara que el proper dia 10 d'agost faré una excepció. Vaig a passar una setmana a la Illa de Pascua, gràcies a unes ofertes meravelloses de la línia aèrea nacional LAN.