Rodalies de la metròpolis

Després de dos mesos lligat a les classes i les obligacions, per fi han arribat les vacances d'estiu. Un vint-i-nou de novembre on passejo pel carrer a gairebé trenta graus i veig aparadors engalanats amb figures i llums de Nadal on hi destaquen les ofertes de banyadors i sandàlies. Si més no, una sensació estranya per mi.

Durant aquests dos mesos no he tingut l'oportunitat de sortir més de dos dies de la capital, però no m'he estat de fer alguna sortida pels voltants de la ciutat. Valparaiso és una ciutat que queda a una hora i mitja per carretera. Amb poc més de 270.000 habitants, Valpo, nom que utilitzen els xilens per referir-se a la població, és una ciutat pintoresca on hi destaquen una gran quantitat de turons (cerros) de poca altitud. El seu port és un dels més importants de Xile i juntament amb Viña del Mar, és un dels destins turístics més comuns pels xilens durant els mesos d'estiu. 

Durant la visita a Valparaiso vaig poder fer algunes visites a museus, com ara el Museo Naval de Valparaiso, on hi ha una gran varietat d'indumentaria marítima, quadres i altres objectes. Tot i això, el que més gràcia em va fer va ser veure la càpsula original amb la que fa ara ja més d'un any van treure els trenta-tres miners que van quedar atrapats durant setanta dies a set-cents metres de profunditat. Aquesta notícia que havia seguit des de Catalunya i que tant ressò havia tingut arreu del món.

Després de passejar pels desnivellats carrers on hi destaquen unes pintures fetes amb colors molt vius, no hi ha res millor que fer un tomb amb barca sentint la brisa de mar. Una brisa acompanyada d'unes vistes completes d'una de les ciutats més acolorides que he vist mai. Tot i la preciosa panoràmica, el que més em va cridar l'atenció del passeig amb barca van ser els lleons marins que habiten a les costes xilenes.

Isla Negra no és un destí tant turístic com Valparaiso, però el fet que Pablo Neruda visqués allà durant força temps ha fet que els amants de la poesia i els admiradors de Neruda (Premi Novel de literatura l'any 1971) s'hi aproximin. Cal dir que Neruda era una persona fascinada pel mar i una gran part dels seus poemes van dedicats a aquest. Casa seva, construïda en gran part per ell mateix, ofereix als visitants apropar-se molt al poeta i provoca una proximitat enorme cap a ell. De fet, quan vaig sortir de la visita a la casa tenia la sensació com si en Neruda i jo ens coneguéssim de tota la vida. A l'entrada principal de la casa, que està al costat del mar, s'hi pot llegir un gravat a les bigues de fusta que hi diu: Regresé de mis viajes. Navegué construyendo la alegría

Els propers tres mesos els passaré fora de la ciutat. Dilluns 5 de desembre m'embarco en un viatge que durarà fins els últims dies de febrer.  Un viatge de gairebé tres mesos per la Patagonia amb l'intenció d'arribar a Buenos Aires. Començo a Temuco, on faré una ruta a peu fins a San Carlos de Bariloche, ja a l'Argentina. A partir d'aquí aniré baixant amb l'intenció de veure el Perito Moreno i el Parc Nacional Torres del Paine. Tinc pensat arribar a la Terra del foc i d'aquí, ja fer camí cap a Mar de la Plata i Buenos Aires. No tinc massa pressupost, però tinc temps i el que és més important: un incansable desig per conèixer el continent. 

Ja tinc les coses preparades. El més important: la meva tenda de campanya que em servirà de casa durant els pròxims mesos i les meves botes, que em faran de vehicle per un dels indrets més bells del nostre planeta.